LA DISLÈXIA

La dislèxia, segons la DISFAM, és un trastorn d'aprenentatge de la lectoescriptura, de caràcter persistent i específic, que es dóna en fillets sense cap dificultat física, psíquica ni sociocultural. El seu origen pot derivar d'una alteració del neurodesenvolupament.

Aquest trastorn és molt més que dificultats en la lectura i l'escriptura, existeixen problemes relacionats amb la comprensió, la memòria a curt termini, d'accés al lèxic, confusió entre la dreta i l'esquerra, dificultats dins l'espai-temporal, etc.

No hi ha dues persones dislèxiques iguals, cada cas és únic i requereix una intervenció personalitzada.

Un parell d'aspectes que hem de tenir en compte amb aquest alumnat:

• És molt important treballar la consciència fonològica, per exemple lletrejar paraules senzilles de la vida quotidiana i familiar.

• Anar amb compte amb les preguntes dels exàmens, les definicions és un aspecte que els resulta difícil, poden saber el que és però confonen els termes.

• És important proporcionar-los la informació en forma d'esquemes i imatges visuals, ja que disposen d'una excel·lent memòria visual.

• En alguns casos, serà interessat agafar els apunts amb l'ordinador i utilitzar gravacions, ja sigui per escoltar els apunts de classe com per gravar-se a si mateix donant l'opinió d'algun aspecte.

És important fer una conscienciació a l'aula, i dues bones pràctiques per fer amb el grup classe són les següents:

• Llegir un text on haurem d'ometre una vocal.

• Realitzar un dictat amb una dificultat afegida: llevar-se les olleres o posar-se-les, per exemple.

Per últim, és interessant el següent enllaç per consultar els símptomes que es donen en cada etapa educativa, i també conèixer algunes de les estratègies que podem utilitzar amb aquest alumnat.