Pedagogia sistèmica

La Pedagogia sistèmica es basa amb estudis de l’autor Bert Hellinger (Alemanya 1925) i el seu treball sobre les constel·lacions familiars i teràpies sistèmiques.

Aquest concepte, tal com diu Carles Parellada (2012), “tracte de comprendre de quina forma s’originen les relacions, de quin tipus i quina qualitat tenen aquests vincles que s’estableixen per la intervenció educativa que afecta als fillets i joves, a les famílies, a professionals i a les institucions que formam part” (12).

La base és conèixer, pares i professors, els problemes d’aprenentatge i de conducta que presenta l’alumne, molts d’aquests problemes poden provenir del nucli familiar. És per aquest motiu que és molt important que família i escola treballin cooperativament. El lema, l’objectiu, de la pedagogia sistèmica és crear un pont de confiança entre la família i la resta de xarxes de relació (ja sigui el centre, les administracions públiques...).

Aquesta treballa amb les conductes dels alumnes i amb la seva forma d’estar dins l’aula. Quan hi ha una alteració del comportament, per part d’aquest alumne, és degut a una expressió de malestar. Per això és necessari el canvi de mirada: una mirada amplia, fora els judicis, que faci sentir als pares i estudiants que els respectam i que els miram amb bons ulls.

Aquesta pedagogia, tal com diuen diferents autors, intenta resoldre problemes dels següents tipus:

• Baix rendiment escolar.

• Assumpte disciplinaris i d’ordre, dins l’aula i el centre.

• Falta d’atenció a l’aula.

• Incomunicació entre les famílies i el centre educatiu.

• Integració dels alumnes immigrants.

• Disfunció del treball cooperatiu i d’equip.

Recomanacions:

• Principis bàsics de la pedagogia sistèmica

• Parellada, C. (2012). Pedagogía sistèmica: Vinculación afectiva. Aula de Innovación Educativa, 211, 11- 17.