Educació emocional: la importància de conèixer-nos per treballar les emocions amb els nostres alumne

L’informe Delors (UNESCO 1996) reconeix l’educació emocional com un element indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció, degut que l’origen d’aquesta problemàtica recau en l’àmbit emocional.

La definició d’intel·ligència emocional ens la donà Goleman, el 1995. Aquest definia la intel·ligència emocional com la capacitat per reconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, d’automotivar-nos i de controlar les nostres emocions, positivament parlant, sobretot les emocions relacionades amb la socialització.

Per Goleman (1995), la intel·ligència emocional és la forma d’interactuar amb el món, el qual té en compte els sentiments i engloba habilitats com el control d’impulsos, l’autoconsciència, la motivació l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, etc.

Per tant, l’educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals, com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, i amb la finalitat de capacitar-lo per afrontar millor els reptes que li sorgeixen diàriament (Bisquerra, 2003).

En conclusió, l’objectiu de l’educació emocional és ajudar a les persones a descobrir, conèixer i regular les seves emocions i incorporar-les com a competències. D’aquesta manera, com diu Bisquerra (2003), esdevé important tenir una bona educació emocional, una bona educació per la vida que englobi l’àmbit personal, social, familiar, professional, etc. Aquesta bona educació ens proporcionarà un major benestar, salut física i mental, grans dosis de felicitat i un millor benestar social i qualitat de vida.

A partir d’aquestes definicions, doncs, extrèiem la importància que té aquesta educació emocional a nivell personal, i no només dins una aula. S’ha posat molt en boca de tothom que, s’han de treballar les emocions dins les aules amb l’alumnat, però tal com ens va fer reflexionar un testimoni, sent imprescindible començar per un autoconeixement. És a dir, hem de conèixer i reconèixer les nostres limitacions i capacitats que tenim, així com també ser conscients de les debilitats i potenciar-les (treballar-les) per millorar el nostre control emocional.

Doncs, l’ordre d’aplicació de l’educació emocional serà a la inversa del que estem acostumats. Començarem per treballar-la a nivell personal per després poder-la aplicar amb l’alumnat i/o resta de companys.

Aquest control emocional el defineix molt bé la següent imatge:

Després de fer aquest procés cíclic podrem dir que hem adquirit el control de les nostres emocions.

Estem preparats per treballar-les!