La discapacitat

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la discapacitat és un terme general que abarca les deficiències, les limitacions d’activitat i les restriccions de la participació. Les deficiències són problemes que afecten a una estructura o funció corporal; les limitacions d’activitat són dificultats per executar accions o feines, i les restriccions de participació són problemes per participar en situacions vitals.

Per tant, la discapacitat és un fenomen complex que reflexa una interacció entre les característiques de l’organisme humà i les característiques de la societat en la que viu.

Tornant a la definició de l’OMS, quan parlam de discapacitat, implica la deficiència d’algun aspecte. És a dir, suposa un trastorn orgànic que produeix una limitació funcional que es manifesta diàriament, aquest concepte es relaciona amb el dèficit, amb la falta de. Hi ha diferents tipus de deficiències: física, psíquica, sensorial i/o intel·lectual o mental.

Partint d’aquesta, s’identifiquen nombroses classes de deficiència associades a les diferents discapacitats: deficiència física, mental i sensorial.

Es considera deficiència física quan una persona pateix anomalies orgàniques en l’aparell locomotor (aparell encarregat del moviment) o en les extremitats, així com també les deficiències del sistema nerviós referides a una paràlisis d’una extremitat superior o inferior.

Quant a la deficiència mental, fa referència a l’espectre de retràs mental, ja sigui de grau sever, moderat o lleu, així com també la demència i altres trastorns mentals (com l’autisme, esquizofrènia, trastorns psicòtics, somàtics i de personalitat, entre altres).

Per últim, les deficiències sensorials són aquells trastorns que estan relacionats amb la vista, l’oïda i el llenguatge.