Ladrones de sueños

Un dia, un professor de la Universitat, ens van dir: Un professor ha de veure el documental Aprender a ser una vegada a l'any, com a mínim.

Aquesta llista de coses que han de fer els professors per recordar d'on venen, que és el que fan o han de fer i saber amb quin tipus de persones tracten... de cada vegada augmenta. I aquestes coses són les següents:

• el documental Aprender a ser del professor japonès Toshiro Kanamori [https://youtu.be/SgBLvE9t1No]

• la conferència de Rita Pierson: Todo niño necesita un campeon

• l'article de Miguel Angel Santos Guerra: Ladrones de sueños

I precisament d'aquest article vull parlar en l'entrada d'avui. Aquest ens explica una història d'un fillet provinent d'una família amb un poder adquisitiu baix, aquest protagonista tenia un somni: ser l'amo d'unes quadres.

L'article narra la reacció del professor, les expectatives d'aquest i els prejudicis.

Crec que és tan injust, innecessari i menyspreable, que en l'actualitat (perquè malauradament existeixen), hi hagi professors capaços de desprestigiar a l'alumne/a i considerar-los nuls en una matèria o estudi...

De fet, ni com a adults ni com a professionals del món educatiu tenim dret a desprestigiar, inclús m’atreviria a dir que ni els pares haurien de destruir els somnis dels seus fills, sinó que la nostra tasca és la d’acompanyar, estimular, ajudar, impulsar... a l’alumne i/o fill per tal d’aconseguir (o almenys intentar) el seu somni.

Diuen que el món no està fet pels covards... doncs, lluitem per tots els nostres somnis i deixem que els nostres alumnes i fills lluitin igual que un adult.

Per això crec que és important tenir present en tot moment la història que ens narra Miguel Angel Santos i intentem, entre tots, abolir les frases: "tu no vals per això", "les matemàtiques no se't donen bé"; per l'alumnat adolescent: "no podràs amb el batxiller, millor fes un cicle formatiu", "tu no vals per estudiar, posa't a treballar" i un gran etcètera.

Ens hem posat mai a pensar el mal que fan aquestes paraules? Aquestes paraules són la destrucció de molts somnis i l'assassinat de la motivació de l'alumnat. Són cruels aquestes paraules, molt. Però malauradament hi ha infants, fillets i filletes i adolescents que els estan sentint constantment dins el seu entorn.

Crec que és necessari canviar totes aquestes frases i reconstruir-les de nou, transmetent missatges positius i d'esperança. De ben segur que l'alumne ho agrairà.

Aquest podria ser el missatge a transmetre: